Foquejant per Ordino-Arcalis

Diumenge diuen que és el dia del senyor, i si, algunes s'ho prenen al peu de la lletra!! jajajaja

Avui ens acompanyen l'Eli i la Mac, que feia moltísssim que no ens veiem, així que és una retrobada ben maca!
Aconseguim llogar material per la Mac, i pugem les quatre cap a Ordino. Posem pells i botes i pugem per la pista d'esquí. El dia sembla que aguanta, de moment molt millor que ahir, però la temperatura és força baixa!

Anem pujant, trobem un trio que van pel mig de la pista, alguns raqueteros, alguns esquiadors de muntanya... M'he avançat una mica, però vaig parant! Ja em trobo bé, sembla que el costipat i poques forces, han desaparegut!! :)

En un creuament, un esquiador para i em crida, i jo flipant... sisi, és el Campdepadrós! que fort... si és que no puc sortir de casa!!

Arribem a dalt i dic si fem una altra pujadeta, però em miren i entenc que no.. així que mengem algo i avall!! Quina baixadeta! cada dia disfruto més! La neu está boníiiiisssima!

Anem directes a dinar i acabem de passar el dia i riure una bona estona.

Cap de setmana aprofitat!

La cua de baixada... força espectacular!! buf... però ha valgut la pena.

Mac, Eli, Núria i Raquel

Nachos!

jajaja

Pujadetes a Pal

Ja feia molts dies que no tocava la neu.. i no pot ser! Així que quedem amb la Raquel i divendres al vespre-nit ens trobem a mig camí d'Andorra, ajuntem tot el un cotxe i tot i que el viatge es fa una mica llarg, arribem a sopar.

Al matí... ens ho prenem amb calma! jeje. Però després d'un bon esmorzar carreguem les coses i cap a pistes! Anem a Pal a fer unes pujadetes. Cau aigua-neu i el sol no l'acabem de veure, així que agafem aigua, roba i poca cosa més i.. ens posem botes i esquís!

Avui hi ha força gent, però anem fent i veiem més esquiadors foquejant per les pistes.

Fem una pujada, intentem evitar un trosset les pistes.. la neu està genial!!!! Va nevant i decidim tirar avall, però encara aprofitarem per fer una altra pujadeta amb esquis la Raquel, i jo amb les raquetes (i guanyo jo, ehh jajaja).

Bona sortideta, i demà més!

 

Sortideta a Andorra

Dissabte al matí sortim cap a Andorra. La idea és arribar al migdia i foquejar una mica per les pistes. Sabíem que aquest cap de setmana no faria 'massa' bon temps, i ja des de que sortim la pluja ens acompanya. Però no ens podíem quedar a casa!

El que no pensavem era trobar la carretera en aquestes condicions...

 

I la cosa anava empitjorant!

Sort que haviem fet parada tècnica a Oliana per dinar i que ens ho vam pendre amb calma i tranquilitat. Sortim d'un dels túnels i... buaa! tot nevat! La cosa havia canviat en pocs centenars de metres.

Cotxes parats, cadenes, retencions, mossos i bombers. Una mica de tot! I ... mooooltes hores per arribar.

Diumenge la cosa ja pinta diferent. Ha sortit el sol i hi ha neu, mooolta neeeuuu. Sembla que podrem aprofitar una mica el dia!

Deixem la furgo a Llorts (1.429m), ens posem les botes, esquís a les mans i comencem a pujar pel GR, que surt per un carrer d'aquest poble, i anem en direcció nord-oest. De seguida ens posem esquís i ens endinsem en un espès i madur bosc de pi negre. Hi ha traça feta, algú ha pujat abans que nosaltres aquest matí.

La Núria pujant pel bosc

Anem seguint el camí, que va guanyant alçada a poc a poc. La neu acumulada és important, i de tant en tant cau de les branques i ens deixa blanquets. A sota de tanta neu segur que hi ha moltes branques i pedres, però per sort han quedat tapades.

Anem cap al refugi de l'Angonella i pic del Cataperdís. Però no sabem com estarà la neu, i les previsions de meteo no són bones per la tarda. Així que decidirem què fer segons com ens ho trobem.

Seguim travessant el bosc i les petjades de raquetes. Aviat trobem un grupet d'uns joves que han pujat fins que s'ha obert el bosc. Ja tiren avall i ens diuen que en 10 minuts es comença a obrir i que hi ha molta neu. I si, tenen raó.... I quanta neu!!

 

L'Edu obrint traça

Anem sortint del bosc i veiem un cel brau i un paisatge blanc, molt blanc! Ara toca obrir traça i és l'Edu qui tira davant. Seguim direcció al Refugi, anant guanyant alçada més discretament i seguint la vessant sud.

Remuntem un turonet direcció oest, tot deixant una mena de pista-tobogan que sembla perfecte per a que baixi la neu.

L'Edu abans de travessar la 'pista' cap a l'esquerra

L'acumulació de neu és important, està acabada de caure i cal anar amb compte ara que ja hem sortit del bosc. Hi ha una mica de pendent i pocs arbres i roques grans.

L'Edu deixant clar que hi ha bona neu

No ho havieu entès?! jeje

Seguim vorejant els pocs arbres que hi ha i remuntem encara uns metres més en direcció nord per anar a l'esplanada del refugi.

 L'Edu marcant la pujada

 La Núria obrint traça (això és durillo, ehh!)

 Al Refugi de l'Angonella, 2.295m

El refugi és petitet però molt cuidat i endreçat per passar-hi alguna nit!

Mengem una mica i voregem el refugi per la dreta per seguir direcció als llacs i al pic de Cataperdís. Anem pujant per la vessant, ara ja té una mica més de pendent i s'ha anat acumulant la neu. Hi ha menys arbres i els aprofitem per passar-hi aprop. Cal vigilar i deixem una mica més de distància entre nosaltres. Seguim direcció al coll que tenim just davant, hem d'estar a tocar dels llacs.

Al fons es comencem a dibuixar uns núvols grisos i no veiem molt clar l'estat de la neu. Ens queda encara una mica pel pic i decidim fer uns metres més per aprofitar la baixada, i tirem avall.

Així que traiem les pells, enganxem botes i fixacions i ... a disfrutaarrr! Vaig seguint les traces de l'Edu (o ho intento!). No anem molt ràpid.. això no és tan fàcil com sembla! I si, patim alguna caiguda, però força controlada!! Bé... unes més que d'altres! jejeje

Ens toca remar una mica i jo em trec els esquís. Tenia la sensació que no em movia!! Però faig algun metre per seguir endavant i me'ls poso de nou. 

A poc a poc ens anem acostant al bosc i ara toca controlar més els esquís. Anem baixant però no massa ràpid. No es deixa esquiar gaire així que, tot i que costa, ens traiem esquís i els posem a la motxilla.

Baixant pel bosc

Hem trobat un petit homenet de neu! jejeje

I arribada al poble

Rutilla que hem fet!

Tot i no arribar al cim, hem fet més del que pensàvem, hem aprofitat el cap de setmana i hem trobar una neu espectacular!

Si, avui de nou a córrer! I vaia entreno...
Deixem la furgo a Vilaplana i tot travessant el poble, anem seguint una pista asfaltada direcció a la Mussara. Comencem ja corrent i a un bon ritme. Aviat trobem una cruilla. "Pugem per Campanilles"? "Vinga va, si!"

I quina pujadeta... I .. sisi, he caminat una bona estona! I el costipat que arrosego no ajudava gaire.
La rutilla molt xula i en menys d'una hora ja hem arribat al poble de la Mussara. Ens tapem una mica i seguim cap al refugi. "Volta llarga o curta" diu el Roger. I clar.. ja que hi som... "la llarga!"

Mentrestant, veiem un cotxe aparcat que sortia d'una petita esplanada, algú treu el cap i... era el sr Ricard! ostres que fort... no puc fer res que em vigilen! jeje

Seguim per una pista i fem una pujadeta més. Juueer com corre el Roger! Anem fent i cada vegada em sento millor. Fem mitja barreta de xocolata (com no!). I ja comencem a baixar per una pista que em sona de la setmana passada de la sortida de l'Albiol amb les noies.

Aviat agafem un corriolet a mà dreta, que és la baixada de la cursa dels Cingles. Travessem la carretera dos o tres vegades i anem agafant ritmillo. Les pedres estan mullades i patineeeeen! "20 min i estem a baix" em diu, així que aviat ens animem una mica més i apretem el ritme.

Total, dues horetes i una bona pujada i baixada. El temps ha aguantat i no ha plogut, així que perfecte!

El pròxim dia em fixo més amb els noms i llocs per on passo, perquè si us hi he de portar...sóc capaç de perdre'm!! :)

RESUM DEL MATÍ: anada i tornada a l'aeroport de Barcelona, parada al Viena per fer cafè amb llet i super magdalena de xocolata (ha guanyat al crosant de xoco...), classe de body pump i ... rutilla corrent per Alforja!

Si... ahir al matí em vaig saltar l'entreno i vaig deixar plantada a la Carol... jeje, i avui, després d'anar al gimnàs, hem pujat cap a Alforja, hem deixat el cotxe al poble i hem enfilat cap a la pujadeta de la Pedrera, tot seguint el PR direcció al cim de Ventribiga. 4 km i 620m de pujada! El temps no acompanyava gaire i teniem fred, així que... a córrer cap avall! Al tram de baixada li diuen la Carrerada. Unes quantes pedres ens han fet estar alerta a la baixada i casi sense adonar-nos .. ja veiem de nou el poble i 10 quilometrets fets!

Núria al cim

Carol al cim

Carol i Núria després de la pujadeta

Bambes més que estrenades!

Si, hi he caigut! I espero que no duri quatre dies! Ara que tinc una miqueta de temps i vaig fent cosetes... intentaré escriure algunes de les sortides i viatges que vaig fent!

Després d'un dia que comença a fer-se llarg i les cames i la son ja poden amb mi... m'ha costat posar títol i nom al blog! (se que era amb bona intenció, però he descartat "raketespower", encara que he rigut sola una bona estona!)